Del 12 al 14 de novembre, Barcelona va acollir per primer cop el Congrés de l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Biologia de la Reproducció (ASEBIR), que en aquesta XIII edició ha està presidit per la Dra. Montse Boada, cap de la Secció de Biologia del Grup Dexeus Dona i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya. Aquest any el certamen ha batut el rècord en assistents i estudis, ja que s’han inscrit més de 600 professionals i s’han presentat més de 220 treballs.
Entre los trabajos presentados, destacan algunos estudios Entre els treballs presentats, destaquen alguns estudis innovadors que han dut a terme investigadors del Grup Dexeus com: “Pot la liofilització de l’esperma humà plantejar-se com una opció real per a la seva criopreservació en ambients extrems?”, liderat per la Dra. M. Boada. Aquest estudi realitzat en col·laboració amb Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona demostra que la liofilització no anul·la la capacitat de fecundació dels espermatozoides ja que una vegada injectats en els ovòcits s’observa transcripció de l’ADN espermàtic. Els resultats obren la possibilitat de valorar l’ús d’aquesta tècnica en situacions extremes o llocs remots, com a zones desèrtiques o l’espai exterior. Aquest estudi ha rebut el “Premio a la Innovación” que atorga l’ASEBIR.
Altres treballs d’interès presentats pel Grup Dexeus Dona han estat:
“Més d’una dècada preservant la fertilitat per raons no mèdiques: la nostra experiència”, un estudi traslacional liderat per Miquel Solé, cap del Laboratori de Criobiologia de Dexeus Dona Barcelona, que ha analitzat l’eficiència dels tractaments de preservació de la fertilitat femenina per causa social realitzats en el centre durant els últims deu anys (2012-2023).
“Junts o separats: el cultiu individual vs el cultiu grupal”, liderat per la investigadora Gemma Arroyo, que avalua si el cultiu individual o grupal dels embrions de la mateixa cohort, tant en cicles de FIV amb òvuls propis com en els tractaments d’ovodonació, té un efecte beneficiós o perjudicial en el seu desenvolupament i els resultats clínics.
“Criopreservació d’esperma de donant: importa el mètode?”, liderat perLaura Bogunyà, que analitza els resultats embriològics i clínics en més de 600 cicles de Fecundació in vitro (FIV) en els quals s’han utilitzat mostres seminals de donant criopreservades per dos mètodes diferents: el convencional (congelació lenta) i la vitrificació.
“LLa qualitat del blastocist: té impacte en els resultats obstètrics i perinatals quan la seva valoració és objectiva?”, liderat per Beatriz Carrasco, que analitza en quina mesura l’avaluació de la qualitat embrionària de manera objectiva –a partir d’un conjunt de mesuraments quantitatius– es relaciona amb els resultats obstètrics i perinatals en tractaments de reproducció assistida.
“Troballes incidentals obtingudes en el cribratge ampliat de portadors: valoració clínica i implicacions reproductives”, liderat per Gabriela Palacios, responsable de la Unitat de Genètica, que analitza els resultats del cribratge genètic que s’aplica a pacients de reproducció assistida i donants de gàmetes i embrions, que a vegades pot revelar diagnòstics inesperats que requereixen d’assessorament genètic ja que poden comportar susceptibilitat a desenvolupar malalties d’origen genètic clínicament rellevants, com càncer de mama, hemofília o fibrosi quística, ja sigui en el mateix pacient o en la seva descendència.
