Un equip de Dexeus Dona, liderat per la Dra. Valeria Donno, ha realitzat un estudi que compara dues estratègies diferents per induir la maduració fol·licular abans de la punció fol·licular: el “dual trigger” (dues injeccions: hCG + agonista de GnRH) enfront de l’ús exclusiu de l’agonista de GnRH. L’estudi se centra en pacients amb bon pronòstic que decideixen dur a terme un tractament de preservació de la fertilitat.

L’objectiu d’aquest treball era determinar si hi ha diferències en el nombre d’oòcits madurs —els realment rellevants per a la congelació i per a futurs tractaments— quan s’utilitza la doble injecció del “dual trigger” en comparació amb una única injecció amb agonista de GnRH.

L’assaig es va dur a terme entre l’octubre del 2021 i l’abril del 2023 i va incloure un total de 109 dones. Les pacients tenien ≤40 anys, un recompte de fol·licles antrals <20 i un nivell d’hormona antimülleriana ≤3 ng/mL. Els resultats van mostrar que no hi havia diferències significatives en el nombre total d’oòcits ni en el nombre d’oòcits madurs entre tots dos grups. Tampoc no es van apreciar diferències en els nivells hormonals del dia posterior al “trigger”. No es van registrar casos de síndrome d’hiperestimulació ovàrica en cap dels grups.

Els autors conclouen que el “dual trigger” no aporta avantatges respecte a l’ús exclusiu de l’agonista de GnRH en termes d’oòcits madurs. Per tant, l’ús de l’agonista de GnRH s’hauria de considerar suficient per induir la maduració ovocitària abans de la punció fol·licular en pacients de bon pronòstic que se sotmeten a una estimulació ovàrica per a la congelació d’oòcits.