Gran part de les dones amb problemes d’infertilitat presenten una reserva ovàrica baixa. Aquest fet sol tenir també un impacte en la seva resposta als tractaments d’estimulació ovàrica i en les possibilitats d’aconseguir un embaràs si decideixen sotmetre’s a una fecundació in vitro (FIV). Per aquest motiu, els especialistes investiguen diverses estratègies amb la finalitat de millorar els seus resultats reproductius. Una d’elles és l’administració de testosterona a través de la pell.

Estudis inicials apuntaven cap a un possible efecte beneficiós de l’administració de testosterona en el desenvolupament dels fol·licles i en l’acció de l’hormona fol·liculoestimulant (FSH). No obstant això, la major part d’aquests treballs no havien estat concloents a causa de limitacions pel que fa a la mida de la població estudiada, la manca d’un consens sobre la dosi aplicable o la durada del tractament.

Per avaluar de manera definitiva la seva efectivitat, un equip internacional d’investigadors, liderat pel Dr. Nikolaos Polyzos, director científic del Grup Dexeus Dona i president de la Fundació Dexeus Dona, va decidir dur a terme un assaig clínic multicèntric, aleatoritzat, triple cec i controlat amb placebo sobre una àmplia mostra de pacients. En total hi van participar 288 dones d’entre 18 i 43 anys de diferents països europeus. De les 288 participants, 135 van ser assignades al grup que va rebre testosterona transdèrmica (5,5 mg en forma de gel) un cop al dia durant 9 setmanes abans d’iniciar el tractament d’estimulació ovàrica, i 154 van rebre un placebo. Els investigadors van observar que les taxes d’embaràs clínic no diferien significativament: van ser del 15,7% en el grup al qual es va administrar testosterona i del 14,9% en el grup placebo.

D’acord amb els resultats, els autors conclouen que l’administració d’andrògens per via transdèrmica prèviament al tractament d’estimulació ovàrica no comporta una millora significativa en els resultats reproductius, per la qual cosa no es recomana la seva utilització de manera generalitzada com a tractament coadjuvant en cicles de FIV/ICSI.

En la investigació hi han participat 10 centres de quatre països europeus (Espanya, Suïssa, Bèlgica i Dinamarca), 4 d’ells espanyols: l’Hospital Universitari Dexeus, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital 12 d’Octubre i l’Hospital Universitari Quirónsalud Madrid. El treball s’ha publicat a la revista Nature Communications.