Un nou estudi ha quantificat una relació poc explorada en la salut femenina: el vincle entre l’estat nutricional i la força de prensió manual en dones postmenopàusiques. La investigació, liderada pel Dr. Pascual García Alfaro, responsable de la Unitat de Menopausa de Dexeus Dona, s’acaba de publicar a la revista Menopause.

Tot i que és conegut que la pèrdua de força muscular i manual està associada a l’envelliment, s’ha demostrat científicament que el descens hormonal comporta canvis musculoesquelètics mesurables, entre els quals un descens progressiu de la força manual. Aquesta pèrdua de força muscular és un fenomen real, però poc conegut fora de l’àmbit mèdic. Tanmateix, es tracta d’un indicador de l’estat general de salut que la ciència i els experts estudien des de fa temps i que, a la llarga, pot influir en la capacitat per dur a terme tasques quotidianes i en la fortalesa física.

L’objectiu de l’estudi era avaluar si l’estat nutricional també pot influir en aquest procés. Per comprovar-ho, es va dur a terme un ampli estudi transversal amb una mostra de 342 dones postmenopàusiques que realitzen la seva revisió ginecològica anual a Dexeus Dona. El treball va analitzar com el grau de desnutrició -avaluat mitjançant l’índex CONUT (Controlling Nutritional Status), una escala basada en paràmetres analítics- influeix en la capacitat de prensió manual, un indicador clau de salut i funcionalitat.

Es van registrar l’edat de la pacient, l’edat d’inici de la menopausa, el consum d’alcohol, l’índex de massa corporal i l’hàbit tabàquic. Es van avaluar els nivells sèrics d’albúmina, creatinina, glucosa, hemoglobina glicosilada, limfòcits, colesterol total i àcid úric. La força de prensió manual, mesurada en kg de força, es va determinar amb un dinamòmetre digital; el grau de desnutrició es va establir amb la puntuació CONUT, i l’activitat física es va valorar amb el Qüestionari Internacional d’Activitat Física.

Utilitzant la puntuació CONUT, els investigadors van detectar que un 32,5% de les participants presentava algun grau de malnutrició. La força de prensió manual (HGS), mesurada amb dinamòmetre digital, va mostrar una correlació negativa molt significativa amb el CONUT (r = -0,73).

Les anàlisis multivariables van confirmar aquesta associació: per cada punt addicional en la puntuació CONUT, la força de prensió disminuïa de manera notable. Les dones amb desnutrició lleu presentaven una reducció mitjana de 4,4 kg en la HGS, mentre que les que tenien desnutrició moderada o greu mostraven una caiguda de fins a 6 kg respecte al grup amb nutrició normal. Aquests resultats es van mantenir fins i tot després d’ajustar per edat, índex de massa corporal, hàbits de vida i altres factors clínics.

D’acord amb aquests resultats, els autors conclouen que la puntuació CONUT podria convertir-se en una eina útil i accessible per identificar dones postmenopàusiques amb major risc de pèrdua de força muscular, un marcador clau de fragilitat i salut funcional. Incorporar aquesta avaluació en la pràctica clínica permetria intervenir abans, optimitzant l’abordatge nutricional i contribuint a preservar l’autonomia i la qualitat de vida d’aquesta població.