Un estudi de gran escala realitzat per Dexeus Dona, i publicat recentment a American Journal of Obstetrics & Gynecology, ha demostrat que els embarassos obtinguts mitjançant criotransferència en cicle artificial presenten una resistència vascular uterina significativament menor durant el segon i tercer trimestre, però mostren una incidència de preeclàmpsia fins a quatre vegades superior respecte d’altres tipus de concepció.

El treball va analitzar 27.495 gestacions úniques controlades entre 2010 i 2024, incloent-hi embarassos naturals, per inducció de l’ovulació, inseminació, FIV amb embrions en fresc i FIV amb embrions congelats. Els resultats revelen que els cicles artificials de criotransferència registren els valors més baixos de l’índex de pulsatilitat uterina en el segon i tercer trimestre, en comparació amb els embarassos naturals o els cicles naturals de criotransferència.

Malgrat aquesta millor perfusió uterina, aquests embarassos van presentar una incidència de preeclàmpsia del 5,2%, molt superior a la observada en embarassos naturals (1,4%), cicles naturals de criotransferència (1,1%) o FIV en fresc (2,2%). Els autors assenyalen que aquesta discordança evidencia un biaix sistemàtic en els algoritmes actuals de cribratge, que interpreten els valors baixos de resistència com un indicador de baix risc.

La Dra. Valeria Donno, autora principal, subratlla que les dades reforcen la necessitat urgent de revisar els algoritmes de cribratge del segon i tercer trimestre per garantir la identificació precoç i l’abordatge clínic adequat dels embarassos amb risc elevat.

L’estudi ha comptat amb la participació del Prof. Kypros Nicolaides, pioner i referent mundial en el desenvolupament de la medicina fetal.