L’entrenament mitjançant simuladors permet millorar les habilitats tècniques dels professionals que realitzen cirurgia laparoscòpica ginecològica, independentment de si s’utilitzen dispositius físics o de realitat virtual. Així ho assenyala una revisió sistemàtica i metaanàlisi publicada a Journal of Minimally Invasive Gynecology, liderada per la investigadora Dra. Laura Vilar Planella, ginecòloga de Dexeus Dona. El treball analitza l’eficàcia d’ambdues modalitats d’entrenament i la influència de l’experiència quirúrgica prèvia en els resultats, amb l’objectiu d’aportar evidència científica que ajudi a optimitzar la formació dels especialistes.

La recerca, realitzada seguint les directrius PRISMA, va incloure 16 estudis i 474 participants, entre persones sense experiència prèvia en laparoscòpia, metges residents i cirurgians ginecològics en exercici. D’aquests, 362 van utilitzar simuladors físics (box trainers) i 112 simuladors de realitat virtual.

Els resultats van mostrar millores significatives en el temps necessari per completar les tasques, la precisió dels moviments i les puntuacions d’avaluació de les habilitats tècniques (OSATS), així com en paràmetres relacionats amb el sagnat. No es van trobar diferències estadísticament significatives entre ambdós tipus de simuladors, tot i que les dades no permeten establir que siguin equivalents. L’experiència prèvia va influir en la millora dels temps d’execució, però no va eliminar les millores observades en les puntuacions OSATS.

L’estudi dona suport a l’ús de la simulació en la formació en cirurgia ginecològica i destaca el potencial dels dispositius físics com a alternativa més accessible i econòmica a les tecnologies avançades. Tanmateix, els autors adverteixen que les millores observades en simulació no impliquen necessàriament millors resultats clínics en les pacients.